Amb una estructura diferent del sistema econòmic, els estats tenen diferents possibilitats d’influir en l’esfera financera. En presència d’una economia planificada, l’Estat controla plenament els preus i els volums de producció. L'economia de mercat, al contrari, es caracteritza per la llibertat de relacions entre els subjectes del món financer.
L’economia de mercat, des d’un punt de vista teòric, és un mecanisme d’autoregulació, on l’oferta i la demanda tenen el paper principal. L’estat no té dret a influir en aquests dos factors. Però el model ideal, creat a través de la generalització del coneixement teòric, no reflecteix plenament la realitat. Aquest model no inclou les crisis creades artificialment, la creació i desintegració de zones econòmiques individuals i altres factors que tenen un impacte enorme en el sistema financer mundial.
A la llum dels fenòmens negatius emergents de sobte, l’Estat no pot deixar d’intervenir en l’economia. En cas d'emergència, el lideratge del país pot prohibir l'augment de preus per a determinats grups de mercaderies. Això es fa, en primer lloc, perquè els xocs econòmics no es converteixin en una crisi social aguda. Al cap i a la fi, les vagues a gran escala i les accions de protesta provocades per la inflació causaran un dany encara més gran a l'economia.
L’estat també pot influir en les grans empreses per evitar la monopolització de determinats sectors de l’economia. El Servei Federal Antimonopoli actua com a garant del compliment de la legislació en aquest àmbit a Rússia. Mitjançant aquest organisme estatal es duu a terme el control de les activitats dels "gegants" financers (empreses transnacionals, participacions internacionals), la protecció de la competència i el desenvolupament de documents reguladors.
A més de la influència directa sobre l’economia, l’Estat pot influir indirectament en el sistema financer mitjançant l’adopció de certes lleis. Per exemple, després d'haver decidit augmentar els drets de duana sobre alguns grups de mercaderies importades, el govern fa que no sigui rendible importar-los des de l'estranger. Fent això, dóna suport simultàniament als seus propis productors i augmenta el creixement del PIB.
