Un nen que ha comès un delicte és una vergonya no només per a la seva família, sinó per a tota la societat moderna. El nivell de delinqüència juvenil creix constantment cada any. L’aparició del concepte de "justícia juvenil" ha dividit la comunitat mundial d’advocats en dos camps: alguns veuen en aquest sistema una salvació per als adolescents que s’han ensopegat, d’altres: una forma de gestió i control estatal sobre la institució de la família.
Fins ara, els legisladors russos només escoltaven l’experiència de països que fa temps que utilitzen aquest sistema judicial dissenyat per combatre la delinqüència juvenil. Hi ha diversos actes legislatius en desenvolupament, que preveuen la creació gradual d’òrgans especials de l’Estat i d’institucions de justícia juvenil.
El terme "justícia juvenil" deu el seu origen als jutges de l'estat nord-americà de Massachusetts. A finals del segle XIX, un tribunal format per diversos jutges va aconseguir l’aprovació d’una llei sobre una mena de mitigació de la pena per als menors que van perdre el seu camí just. L’essència d’aquests canvis en el sistema judicial es reduïa a la privació dels drets parentals dels pares i mares de delinqüents menors i el seu trasllat a assentaments laborals especials, que estaven sota l’estret control de les autoritats de tutela i tutela. Més tard, es va crear un tribunal especial per a menors per decidir sobre aquests casos.
A principis del segle XX, el desenvolupament de la legislació nord-americana va fer que els legisladors consideressin inhumà treure els fills dels seus pares, i aquesta mesura es va substituir per la supervisió de la família per part d’organismes especials. Els nens ja no eren presos de les seves famílies; els serveis governamentals van esdevenir una ajuda en la seva correcció. No obstant això, els joves acusats van ser jutjats per un jutjat de menors separat. Després de la seva llibertat, se'ls va sotmetre a un procediment especial de rehabilitació.
Avui, el nostre país treballa activament per adaptar aquesta institució en el marc de la legislació russa moderna. Es preveu crear un sistema d’institucions penitenciàries, tribunals que s’ocupin d’aquesta justícia específica, així com formar especialistes que puguin ajudar un adolescent en un difícil retorn a la vida normal. Però alguns activistes dels drets humans consideren que l'adopció d'aquesta llei és una violació blasfema dels drets dels pares.
