Determinar el camí correcte a la vida sempre és molt important. Al cap i a la fi, cada persona intenta trobar el seu lloc a la societat. Volem saber què farem al llarg de la nostra vida i a què estem disposats a dedicar la nostra existència terrenal.
L’elecció d’una professió és una de les decisions més importants i difícils que ha de prendre un jove, perquè hi ha moltes coses interessants i importants per a ell en aquest món. Tothom tria el seu propi camí professional a la vida. Alguns escullen la religió, altres trien les matemàtiques, alguns s’interessen per les ciències naturals i d’altres per les humanitats. Però, què escollir i quin camí és correcte? És difícil respondre a aquesta pregunta. Intentem fer-ho breument.
Si us atrauen les classes d'art …
Si des de la infància el vostre interès està relacionat amb l'art, heu de triar una professió creativa, però això és molt difícil. Estudiar en una universitat creativa, d’una banda, és molt emocionant, però, per altra banda, cal dedicar molta energia a l’art, la pintura, la dansa, etc. Alguns estudiants s’adonen que simplement els falta talent. I això molesta i condueix a la depressió.
Si us atrauen les especialitats tècniques …
Si això passa, haureu de triar una universitat tècnica. Per cert, menys sol·licitants sol·liciten aquesta universitat perquè no tothom és capaç de dominar les matemàtiques i conèixer bé la física. Però cal recordar que les ciències tècniques són molt complexes i, a més, en aquesta professió cal millorar constantment, perquè el progrés tècnic avança inexorablement.
Si ets un simple humanista …
Si només sou un humanitari sense cap anhel de professió, no us desespereu. Tria una universitat d’arts liberals i estudia-hi. Després de graduar-se, la vida posarà tot al seu lloc. No et quedaràs sense feina.
Així, podem concloure que es poden identificar habilitats i capacitats especials a una edat primerenca, però no s’ha de limitar a especialitats estretes, ja que una persona s’ha de desenvolupar de moltes maneres. Per descomptat, hi ha persones que no tenen un interès i habilitats específiques, sovint no poden decidir gens, em perdo en el món de possibilitats il·limitades. Però potser la vida no seria tan misteriosa i interessant si cada persona conegués el seu destí. Al cap i a la fi, és a partir d’aquestes eternes qüestions de la humanitat que es forma l’esplendor polifacètica de la vida.
