El positivisme jurídic va ser especialment popular al segle XIX a Europa Occidental i Rússia. Segons ell, tota llei és una funció legislativa de l’Estat, per tant, justifica qualsevol actitud, norma que emana del poder de l’Estat.
El positivisme jurídic és una branca de la filosofia del dret. Els seus seguidors restringeixen el ventall de tasques resoltes en el marc de la ciència jurídica estudiant la llei que opera "aquí i ara". A més, la ciència ho considera com un conjunt de normes, regles de comportament, que s’estableixen per força coercitiva per part del poder dominant.
La història del desenvolupament del positivisme jurídic
Els orígens del positivisme jurídic es remunten a 1798-1857, quan O. Comte va formar les disposicions de la filosofia positiva. En les seves obres, es va centrar en la vida social d’aquella època i va explicar la necessitat de formar un nou ordre per a la formació de la societat, tenint en compte el passat, el present i el futur possible.
Aquesta tendència es va fer especialment popular a finals del segle XIX. En aquest moment, els seus partidaris es podien trobar principalment a Europa occidental i a Rússia. L’aparició del positivisme jurídic s’associa amb les paraules de John Austin, que va dir que el govern s’hauria de formar perquè continués governat.
Al segle XX, el positivisme jurídic era inherent a la jurisprudència burgesa. Una de les seves direccions era el normativisme.
L’essència i la importància del positivisme jurídic
Segons la direcció, el dret és el resultat de la funció legislativa de l’estat, que no depèn de les relacions de classe, econòmiques i d’altres tipus. Segons J. Austin, hi ha diversos tipus de normes: moral divina i positiva. Aquest darrer pot contenir en el fons les opinions d'altres persones o estar organitzat per una força política. La ciència jurídica en aquest aspecte es basa en un sistema de conceptes legals ja establerts, obligacions legals i diverses sancions.
El positivisme sempre justifica qualsevol decisió que vingui de l’Estat. Tots aquests requisits s’han de seguir estrictament, independentment del contingut que tinguin. Per aquest motiu, el pensament jurídic positivista és inherent a la majoria de països dominats per un govern autoritari.
El govern positivista modern nega la llei com a manifestació de l’esperit. El famós politòleg M. Yu. Mizulin diu que, amb la prevalença dels enfocaments descrits, les pràctiques legislatives modernes a Rússia no ofereixen l'oportunitat de desenvolupar els drets humans, dificultant el desenvolupament del dret en el seu conjunt. Actualment, la jurisprudència positivista converteix l’ordenament jurídic nacional en una eina per resoldre problemes externs i socials, donant una importància exclusivament aplicada al dret.
