El Codi civil de la Federació Russa conté un concepte com a "termini de prescripció". S'utilitza per anomenar el període de temps durant el qual un subjecte pot reclamar una violació dels seus drets.
Instruccions
Pas 1
Un ciutadà o una organització als quals s’ha vulnerat els drets pot presentar una reclamació per a la seva protecció a l’autoritat judicial competent. En aquest cas, la protecció del dret vulnerat es duu a terme en un termini determinat (el termini de prescripció). Per tant, el termini de prescripció del dret civil és el període de temps que estableix la llei per protegir els drets. Si la persona no ha declarat la vulneració dels seus drets durant aquest període, en el futur ja no podrà presentar una declaració de reclamació.
Pas 2
Els terminis de prescripció es divideixen en generals i abreujats. El termini general és de tres anys i s’aplica a totes les reclamacions, excepte aquelles per les quals la llei preveu terminis reduïts.
Pas 3
El termini de prescripció reduït s’estableix específicament per a determinats tipus de reclamacions, per exemple, per a conflictes derivats del transport de mercaderies. A més, la seva durada depèn de l’assumpte que faci el requisit: si el client és del transportista, aleshores dos mesos i si l’empresa de transport és al client, aleshores sis mesos.
Pas 4
La introducció de terminis de prescripció reduïts es deu a la necessitat d’una resolució ràpida de determinades categories de controvèrsies que solen sorgir entre organitzacions i relacionades amb l’execució de contractes comercials.
Pas 5
Per evitar perdre el termini de prescripció, és important no només conèixer la durada prescrita per la llei, sinó determinar correctament el començament del seu curs. Segons el Codi civil de la Federació Russa, l’inici del termini de prescripció coincideix amb el moment en què sorgeix el dret a una reclamació. Hi ha diverses instruccions a la legislació sobre quan es produeix exactament la vulneració dels drets del subjecte i quan té dret a presentar una declaració de reclamació judicialment. Per exemple, en les disputes derivades del lliurament de mercaderies de baixa qualitat, el dret a reclamar i l’inici del termini de prescripció apareixen el dia que el comprador estableixi les deficiències corresponents.
Pas 6
Un cas comú d’inici del moment inicial del termini de prescripció, segons la llei, és el dia en què la persona va conèixer la violació dels seus drets o hauria d’haver-se’n assabentat. Normalment, el subjecte és conscient del fet de infringir la llei immediatament després de la seva aparició. Però si una persona va triar ignorar la violació dels seus drets o simplement no se n’ha adonat per un motiu irrespectuós, per exemple, per desconeixement de la llei, això no nega el fet que s’hagi iniciat el termini de prescripció. En ambdós casos, serà el dia en què es produirà la vulneració de drets.
