El pressupost es pot formular de tres maneres: un enfocament de baix a dalt, un enfocament de dalt a baix i un enfocament iteratiu. El primer mètode afecta principalment a departaments i projectes, el segon es basa en els objectius de la direcció de l'empresa i el mètode iteratiu implica la presència d'etapes condicionals. La informació difon la direcció, i després es recopila i es resumeix a continuació.
Per fer un pressupost adequat, la direcció de l’empresa ha d’adherir-se al mètode iteratiu mixt. Ja que és molt útil conèixer la informació dels departaments per prendre decisions informades a la part superior. La seva adopció requereix informació filtrada "neta", que és exactament el que pot proporcionar el procés pressupostari.
Al mateix temps, els administradors de nivell inferior poden planificar millor les seves activitats si tenen més informació de la part superior de la direcció. Al cap i a la fi, coneix millor els objectius de l’empresa a llarg termini i també té una imatge més clara del panorama general dels assumptes de l’empresa.
El pressupost ascendent requereix que tots els gestors de nivell inferior facin un pressupost per a les àrees d’activitat de les quals són responsables. Aquest mètode permet als caps de departament adoptar un enfocament més responsable en la formació del pressupost i la posterior implementació de tots els seus objectius. No obstant això, també és molt probable que els indicadors presentats "des de baix" es canvien significativament a la part superior, cosa que al seu torn provocarà retroalimentació negativa dels subordinats si la decisió no és raonable.
Un pressupost descendent requereix el mateix compromís de la direcció i una comprensió clara de les especificitats de l’empresa. La direcció ha de ser capaç de formar una previsió absolutament realista per al període requerit. En aquest cas, s’aconseguirà la coordinació dels pressupostos dels departaments, es tindran en compte els punts de referència dels punts principals (vendes, despeses, ingressos, etc.), cosa que ajudarà a avaluar eficaçment la tasca dels centres responsables.
Tot i això, el procés pressupostari més eficaç és iteratiu. Els indicadors financers es redueixen des de la part superior i es recull informació generalitzada des de la part inferior, es forma tot el sistema de pressupostos empresarials, s’analitzen des del punt de vista del compliment dels objectius de gestió establerts (rendibilitat, facturació, etc.). S’han assolit els indicadors, la direcció signa el pressupost. Si no, les iteracions continuen.