L’activitat de traducció és un dels àmbits d’activitat més populars de la societat moderna. El procés de globalització té un paper enorme en el seu desenvolupament i els especialistes moderns en qualsevol camp han de conèixer almenys una llengua estrangera.
Tipus bàsics de traducció
La traducció es pot dividir en dos grans grups: escrit i oral. Al seu torn, es divideixen en tres subtipus més.
La traducció escrita és el tipus de traducció més antic, que desenvolupa a passos i gegants una manera d’interpretar un text d’una llengua a una altra. La traducció escrita es pot anomenar una activitat estressant només quan el traductor necessita realitzar una gran quantitat de treball en poc temps.
Els veritables asos de la traducció són aquells que tradueixen literatura clàssica i textos literaris. Aquest tipus de materials tenen la més àmplia gamma de vocabulari utilitzat, la interpretació del qual requereix no només un coneixement excel·lent d’una llengua estrangera, sinó també de la vostra llengua materna.
Val a dir que a Rússia el concepte de "traductor" té un significat completament inequívoc, mentre que per a persones de parla anglesa, el clàssic "traductor" significa un traductor i "intèrpret" significa un de oral.
La transcripció d’enregistraments d’àudio o vídeo també es pot anomenar un tipus de traducció escrita molt difícil: sovint transcriure enregistraments de mala qualitat des d’una llengua estrangera pot trigar molt de temps. No obstant això, els especialistes en aquest camp poden comptar amb ingressos més elevats que els traductors convencionals.
Tipus d’interpretació
La traducció oral, a diferència de la traducció escrita, és una traducció que requereix no només un coneixement excepcional de la llengua, sinó també les qualitats emocionals i psicològiques corresponents a la professió donada.
Hi ha dos tipus principals d’aquesta traducció: seqüencial i simultània.
Traducció consecutiva
Amb aquest tipus de traducció, la interpretació d'un fragment de veu o text escoltat es duu a terme en l'interval entre aquest fragment i el següent. Les converses i conferències empresarials sovint es tradueixen d’aquesta manera, on cada detall és important.
La traducció consecutiva, al seu torn, té dos subtipus: unilateral (traducció d'una llengua a una altra, és a dir, només en una direcció) i doble cara (traducció "endavant i enrere", és a dir, traducció d'una conversa entre persones).
Traducció simultània
Aquest tipus de traducció és reconeguda com l’activitat més estressant d’un traductor. Els intèrprets simultanis amb experiència laboral guanyen entre 200 i 500 dòlars per hora. La traducció simultània es realitza mitjançant un equipament especial que permet escoltar clarament les veus dels altaveus, però no escoltar la seva pròpia veu, i també permet ajustar el volum del so, el timbre i, de vegades, la velocitat de la parla (si el dispositiu té un mecanisme de gravació).
Els intèrprets simultanis han de tenir nervis d’acer i resistència. Tot i que aquests intèrprets treballen per torns en grans conferències, el nivell d’estrès està al màxim. La principal dificultat per a un intèrpret simultani és la interpretació de diversos dialectes desconeguts o la parla de persones que pronuncien paraules amb un fort accent. A més, un traductor simultani ha de ser capaç de seleccionar la informació principal de tot el flux de parla, ja que és literalment físicament impossible traduir tot el discurs.
Així, de tota la informació rebuda, l’intèrpret simultani és capaç de traduir adequadament com a màxim el 70% -75% del discurs.
Gèneres de traducció
També és possible distingir els tipus de traduccions en funció del gènere i de les característiques estilístiques. En principi, la classificació d’aquestes traduccions és una classificació completament precisa d’estils funcionals en llengua russa.
Traducció literària
Aquest tipus de traducció es caracteritza per la imatge estilística, l’ús freqüent de tropes i elements de valoració de l’autor (subjectivitat). La traducció literària es pot anomenar un dels tipus de traducció més difícils, perquè les imatges de l'autor sovint impliquen l'ús d'elements dialectals i expressions col·loquials, que de vegades són difícils d'interpretar en una altra llengua.
Traducció científica i tècnica
Podem dir que aquest tipus de traducció és el contrari de la traducció artística: quan es duu a terme, el traductor no intenta transmetre la subjectivitat i les imatges de l’autor, perquè simplement no existeixen en textos científics. D'altra banda, de vegades la transferència del significat de certs termes i fenòmens científics requereix una gran precisió, no tots els fenòmens o conceptes científics tenen el seu equivalent en totes les llengües. Per tant, quan traduïu termes i detalls tècnics, heu d’evitar sempre el literalisme i, com a mínim, ser capaç de trobar un equivalent en la llengua d’arribada (com és el cas dels refranys i refranys). La traducció científica no només requereix coneixements de l’idioma, sinó també coneixements almenys mediocres en una àrea concreta a la qual s’associa la traducció.
Traducció sociopolítica
Per dur a terme amb èxit aquest tipus de traducció, heu de tenir un vocabulari adequat sobre un tema determinat i, a més, ser capaç de navegar pel mateix tema utilitzant l’idioma on es duu a terme la traducció. Per tant, aquest tipus de traducció s’hauria de caracteritzar per la imatge, la capacitat d’atraure el lector (oient), però, alhora, la correcció política.
Traducció militar
A més de la capacitat d’enunciar amb precisió un detall concret, per a la implementació amb èxit d’una traducció militar, es requereix un vocabulari enorme sobre temes militars-polítics.
Traducció legal
Aquesta traducció es pot anomenar el tipus de traducció més difícil, que sovint s’identifica amb la traducció tècnica. La traducció legal es divideix en traducció de lleis i projectes de lleis, traducció de contractes, traducció de documents notarials, traducció de documents constitutius, traducció d’apostil·les i certificats notarials.
La principal dificultat de la traducció legal és que s’ha de dur a terme d’acord amb les característiques culturals i lingüístiques de la societat, que poden no correspondre a les convencions de traducció. A més, la traducció jurídica sempre es duu a terme en funció de la realitat d’un determinat sistema jurídic i de la terminologia corresponent: un concepte legal determinat en anglès pot no tenir un equivalent 100% correcte en rus, cosa que comporta la necessitat d’interpretar-la amb la màxima exactitud..
