Internet, que es desenvolupa ràpidament cada dia, ha fet possible que la gent guanyi diners sense sortir de casa seva. Ara no cal anar a treballar al matí i "seure" a les hores prescrites: es pot rebre el mateix diner treballant a casa com a professional independent.
Un autònom és un empleat remot que no necessita estar constantment present a l'oficina. Planifica la seva jornada laboral tot sol, busca comandes i les compleix. Els primers autònoms van ser periodistes, traductors, consultors, fotògrafs i artistes. Avui en dia, les professions freelance més populars són els dissenyadors web, redactors i programadors. En general, qualsevol especialista que tingui l'oportunitat de proporcionar a un empresari els resultats del seu treball mitjançant Internet (per exemple, el correu electrònic) es pot convertir en autònom. Un autònom sempre planifica ell mateix la seva rutina diària. Al mateix temps, l’autoorganització és important: com millor gestioni el temps una persona, més ordres podrà complir, la qualitat del treball serà més alta. Per a alguns, aquest moment és difícil, ja que de seguida apareixen moltes qüestions urgents a casa, els amics vénen a visitar-los, els nens interfereixen i, per tant, la feina continua incomplerta. La peculiaritat del treball dels autònoms també es troba en la cerca independent de clients. Això és alhora un avantatge: el nombre de comandes i d’ocupadors a Internet és pràcticament il·limitat i un desavantatge: no tothom pot trobar feina amb una remuneració digna. Els nouvinguts al món del treball independent freqüentment han de treballar literalment per un cèntim. Només adquirint experiència i connexions poden augmentar els preus del seu treball. Cal destacar la posició oficial dels autònoms. Molt poques vegades formen part del personal de qualsevol organització, per tant es consideren legalment com a aturats. Com a regla general, les contribucions al fons de pensions i els impostos derivats de les regalías no són realitzades per l’empresari i resten a la consciència de l’autor mateix. Les úniques excepcions són les grans empreses que constitueixen un acord d'autor o un acord amb un independent. En els darrers anys, l'IRS s'ha interessat per la feina dels "artistes lliures", però portar els autònoms a la justícia és més un procediment de "flagel·lació" que una norma.