Legítima en la traducció del llatí significa "lícit", "lícit". Aquest terme expressa el consentiment de les persones amb el govern que actua al país quan reconeix el seu dret a prendre decisions importants sense cap tipus de coacció.
A més, el concepte de "legitimitat" té un significat polític i jurídic, és a dir, una actitud positiva dels ciutadans, dels grans grups socials (inclosos els estrangers) davant les institucions del poder polític que operen en cada estat concret i el reconeixement de la legitimitat de la seva existència.
La legitimitat s’expressa en el reconeixement voluntari del poder al país per part de la població. La gent accepta sotmetre’s a aquest poder, perquè ho considera autoritari, les decisions que pren són justes i l’ordre de govern que s’ha desenvolupat a l’Estat és el millor en aquest moment. Naturalment, a qualsevol país hi havia, hi ha i hi haurà ciutadans que infringeixin les lleis; que no estan d’acord amb l’actual govern i l’ordre de la seva administració i s’hi oposen. Mai es pot aconseguir un suport absolut i això no és necessari. Les autoritats es consideraran legítimes si són recolzades per la majoria dels membres de la societat.
La legitimitat és la confiança de les masses, la seva acceptació del poder a través del prisma de la consciència pública i la justificació de les seves accions des del punt de vista moral. Els ciutadans expressen la seva aprovació de les autoritats en funció de les seves idees sobre el bé, la justícia, la moral, la justícia, l’honor i la consciència. La legitimitat assegura l'obediència sense coaccions i, si es permet la força quan s'aconsegueix, és una justificació d'aquestes mesures.
Es distingeixen els següents tipus de legitimitat: tradicional, carismàtica i racional.
La legitimitat tradicional es forma sobre la base de la creença de la societat en la inevitabilitat i necessitat de la submissió al govern actual, que amb el pas del temps adquireix l’estatus de costum, una tradició de submissió al poder. Aquest tipus de legitimitat és inherent als tipus de govern hereditaris, per exemple, una monarquia.
La legitimitat carismàtica es forma com a resultat de la fe formada de les persones i el seu reconeixement de les qualitats destacades d’un únic líder polític. Aquesta imatge, dotada d’excepcionals qualitats humanes (carisma). La societat la transfereix a tot el sistema de poder polític. Les autoritats del líder són acceptades incondicionalment per les masses de gent. Aquest tipus de legitimitat sorgeix en la majoria dels casos durant les revolucions, quan es produeix un desglossament dels ideals existents anteriorment. La gent, incapaç de confiar en les normes anteriors, associa la fe en un líder amb esperances d’un futur més brillant.
La legitimitat racional sorgeix en el cas que la societat reconegui la justícia, la legitimitat d’aquells procediments democràtics sobre els quals es forma el sistema de poder polític. Aquest tipus neix a causa de la comprensió conscient per part de cada membre de la societat de l’existència d’interessos de tercers, cosa que en última instància implica la necessitat de crear regles de comportament, l’observança de les quals permet assolir els seus propis objectius.
