A la Federació de Rússia, l’herència es duu a terme d’acord amb els articles 1142-1145 i 1148 del Codi civil. La llei defineix 7 cues d’hereus, d’acord amb les quals es durà a terme la cessió dels béns del difunt i la determinació de les accions.
Instruccions
Pas 1
El Codi Civil estableix que l’herència inclou principalment els pares, el cònjuge i els fills del difunt. En aquest cas, els néts actuen com a hereus pel dret de representació, per ordre d’herència per llei, en cas que l’hereu directe no tingués temps per acceptar la propietat a causa de la mort. A la segona etapa hi ha germans, germanes i els seus fills, així com avis per part del pare o la mare. La tercera etapa inclou els oncles i les ties del testador, així com cosins i germanes. Cal tenir en compte que els hereus de la mateixa línia reben la propietat a parts iguals.
Pas 2
Si no hi ha hereus de la primera, segona i tercera etapa, el dret a rebre la propietat passa als familiars del tercer, quart o cinquè grau de parentiu: besavis, besàvies, fills de nebots, besoncles i àvies, fills de besoncles, besnets, tiets i tiets.
Pas 3
Si el difunt deixa un testament, sol indicar quina part de la propietat es transfereix a quins dels hereus. Si no hi ha cap menció corresponent al testament, les accions dels hereus esdevenen iguals.
Pas 4
També hi ha el concepte de participació obligatòria i matrimonial: fins i tot si l’hereu de la primera prioritat o el cònjuge no s’esmenta al testament, tenen dret a la seva part. Per exemple, si l'apartament del testador va ser llegat íntegrament a la filla, però es va adquirir en matrimoni, el cònjuge té dret a la meitat d'aquest apartament.
L'hereu, que té dret a una participació obligatòria, rep almenys la meitat dels béns que li podrien passar en herència d'acord amb la llei. Si no hi ha assignació d’una quota obligatòria o matrimonial, l’hereu del testament rep tot el que li va ser llegat.
