Tot psicòleg ha de fer front a la pràctica d’escriure opinions psicològiques. Com a tal, la conclusió no té un format estricte. És important que la conclusió reflecteixi objectivament la imatge de l’estat psicològic d’una persona i que cada especialista pugui triar l’estil de presentació de forma independent.
Necessari
llibres de text per al psicodiagnòstic
Instruccions
Pas 1
Descriviu les principals queixes del pacient en dues o tres frases. Feu una valoració del seu estat psicològic al començament de la conversa. Analitzeu la seva atenció, la seva fatiga, quina valoració fa ell mateix a la seva actuació. Potser el pacient es queixarà de la seva salut general. Tot això s’ha de registrar al primer paràgraf de la vostra conclusió.
Pas 2
Dediqueu la segona part de l'informe a una descripció de com el pacient va afrontar les tasques que li vau fer durant l'examen. Els compleix ràpidament, cal fer un esforç per fer-ho? Li interessava completar les tasques? El propi pacient pot ser crític amb el seu treball? Quina adequació té la seva valoració? Aquesta part de la conclusió no ha de ser voluminosa. De tres a cinc frases.
Pas 3
Descriviu detalladament el quadre clínic de l’estat del pacient. Enumereu les tècniques que heu utilitzat en el vostre treball. Descriviu de manera concreta i detallada els resultats als quals heu arribat. Especifiqueu amb detall i exemples (frases específiques, descripcions d’accions) com es va comportar el subjecte en aquest o aquell cas. Aquesta part hauria de ser un conjunt de tesis que hauríeu d’il·lustrar amb exemples específics. Aquesta part és la més significativa i voluminosa. Una de les característiques més importants d'aquesta part del vostre informe és la seva objectivitat.
Pas 4
Feu un resum de la vostra investigació. Enumereu algunes característiques clau que podeu donar a la persona que s’examina. Aquest currículum no ha de contenir cap diagnòstic; una conclusió psicològica no ho requereix. Només algunes tesis bàsiques, amb les quals serà possible fer un diagnòstic en el futur.
