Després de l'obertura de les fronteres de Rússia a principis dels anys noranta, els matrimonis amb estrangers es van fer molt més habituals. Però, com qualsevol altre sindicat, aquests matrimonis poden trencar-se. En aquest cas, heu de saber com presentar un divorci correctament.
Instruccions
Pas 1
Esbrineu si el vostre matrimoni s’ha legalitzat a Rússia. Això és molt senzill: si heu registrat la vostra relació a l'oficina de registre o heu seguit el procediment per confirmar el certificat de matrimoni estranger a Rússia o a la seva ambaixada d'un altre país, el vostre matrimoni estarà legalitzat.
Pas 2
El divorci va legalitzar el matrimoni a Rússia. En aquest cas, podeu actuar de la mateixa manera que altres persones que vulguin divorciar-se a Rússia. Envieu els documents al jutjat, que enviarà una notificació de l’inici del procés al vostre cònjuge. Si ignora aquesta informació i no compareix a la sessió judicial, el matrimoni es dissoldrà sense la seva participació. La qüestió de la divisió de la propietat pot ser més complicada. El tribunal només pot decidir la divisió real dels objectes de valor que hi ha a Rússia. Si la propietat principal es troba a l'estranger, el problema s'haurà de resoldre allà.
Pas 3
Si el matrimoni es va concloure en un altre país, es considerarà casat allà, independentment de la decisió del tribunal rus. Per tant, també heu de passar pel procediment de divorci. Els seus detalls depenen de l’estat concret. Però si no us voleu casar amb un estranger, no necessàriament perdreu el temps en divorciar-vos en un tribunal estranger, sobretot si costa diners.
Pas 4
Tingueu en compte que la legislació sobre la custòdia dels nens nascuts al matrimoni pot variar molt d’un país a un altre. La pràctica russa, en què la mare rep la custòdia dels fills en la majoria dels casos, no compleix la legislació de molts altres països. Per tant, és important en quin país es trobarà el nen en el moment de la decisió judicial. Si es troba a Rússia, el cònjuge estranger no el podrà treure simplement sense la decisió de l’altre progenitor. El mateix sistema funciona a molts altres països. Per tant, per evitar conflictes, és millor acordar prèviament sobre qui tindrà l’atenció primària del nen i sobre com el segon pare o la mare podrà comunicar-se i reunir-se amb ell.
