Un acord de fiança és un acord en virtut del qual una persona (la fiança) assumeix la responsabilitat del deutor davant d’una altra persona (el creditor) en cas que aquest incompleixi les seves obligacions derivades del contracte. El reconeixement d’aquest acord com a invàlid anul·larà totes les relacions entre les seves parts.
Instruccions
Pas 1
Una transacció es pot declarar invàlida per dos motius: pot ser reconeguda com a tal per un tribunal (transacció anul·lable) o sense la necessitat d’aquest reconeixement (transacció nul·la). Les parts presenten una reclamació per invalidar la transacció judicialment.
Pas 2
Un contracte de caució és una de les maneres d’assegurar el compliment de les obligacions, juntament amb una garantia bancària, un dipòsit i una pèrdua. La invalidació d’un acord garantit per una fiança comporta la nul·litat de la fiança mateixa. No obstant això, és possible impugnar la garantia judicialment, independentment del contracte principal.
Pas 3
El Codi civil de la Federació Russa nomena els motius següents per a la nul·litat de les transaccions:
- si la transacció es va fer infringint la llei;
- si l’operació contradiu els fonaments de la llei i l’ordre i la moral;
- si la transacció és imaginària o falsa;
- si la va cometre una persona incapacitada o una persona amb una capacitat jurídica limitada;
- si la transacció es va fer sota la influència de l'engany, l'engany, la violència o l'acord malintencionat de les parts.
Pas 4
Per ser declarat nul, heu de presentar una sol·licitud al jutjat amb una declaració de reclamació, en la qual us remeteu a un dels motius anteriors. Després que el tribunal reconegui els vostres arguments com a legals, es prendrà la decisió d’anul·lar aquest acord. Una transacció declarada no vàlida no comporta cap conseqüència legal. Tot el que s’hagi executat en virtut de la transacció s’ha de retornar a les parts, si és possible. Si no és possible retornar el que s’ha rebut per transacció en espècie, s’haurà de retornar l’efectiu equivalent a la prestació rebuda.
