Qualsevol empresa, ja sigui una societat anònima o una societat de responsabilitat limitada, té una estructura pròpia. A causa de la confusió en la definició de determinades persones que ocupen un lloc a la jerarquia de l'empresa, és possible que les persones no tinguin preguntes del tot correctes, per exemple, sobre com no pagar el salari del fundador.
Instruccions
Pas 1
Fundador: una persona que va crear (va crear) una empresa, això es desprèn de la definició mateixa. El fundador pot ser una persona física i una entitat jurídica que hagi fet una determinada contribució al capital autoritzat de l'empresa: propietat, valors, diners o en forma de propietat intel·lectual.
Pas 2
Per cert, no confongueu els fundadors amb membres de societats de responsabilitat limitada i accionistes de societats anònimes tancades i obertes. Tant el primer com el segon participen d'una manera determinada al capital autoritzat, però al mateix temps, només les persones que van crear l'empresa poden ser nomenades fundadores. És a dir, qualsevol fundador pot ser un participant (accionista), però no tots els participants o accionistes es poden anomenar fundadors.
Pas 3
Els participants (accionistes) de l'empresa, independentment de si són fundadors o no, no perceben salaris a l'empresa. Reben ingressos del benefici pel que fa a l’aportació al capital social. Només es paga als empleats.
Pas 4
Director (director general): l’òrgan executiu de l’empresa. Pertany a l'estat dels empleats i ha de rebre salaris pel seu treball. Això està regulat pel Codi del Treball de la Federació Russa. Un membre de l'empresa pot ocupar el càrrec de conseller, en aquest cas, segons la llei, té dret tant a una part del benefici com a un salari. El fet que pugui ser alhora un dels fundadors de l’empresa no importa, però la pràctica russa en aquests casos és ambigua.
Pas 5
Una excepció és la situació en què el director és l'únic fundador de l'empresa. Tant el Ministeri d’Hisenda de la Federació Russa com el de Sanitat i Desenvolupament Social coincideixen que una persona no pot celebrar un contracte de treball amb ell mateix, cosa que significa que no hi ha motius per calcular els impostos. Això condueix, naturalment, a la conclusió que l’objecte tributari (és a dir, el salari) també està absent.
