El concepte d '"enfocament basat en la competència" es va popularitzar a principis del nou mil·lenni. Ara és precisament aquest principi d’organització del sistema educatiu el que s’ha adoptat a tots els països participants a l’Acord de Bolonya. Tot i això, es va començar a formar molt abans, a mitjan segle passat.
Fa unes dècades, un graduat de qualsevol institució d’educació superior havia de tenir una quantitat estrictament definida de coneixements, habilitats i habilitats. El que li donava la universitat es corresponia plenament amb els estàndards del lloc de treball que se suposava que ocupava el graduat. En les condicions de l'economia planificada soviètica, això va suposar un desenvolupament positiu. Però es van complir principis similars als països amb relacions de mercat. Com a resultat, un jove enginyer o científic amb una alta qualificació va resultar no estar preparat per als canvis en les condicions econòmiques. L’enfocament basat en la competència es va formar de manera gradual i bastant lenta. Els primers passos es poden considerar la formació d’especialistes amb diverses especialitats relacionades. Per ser competitiu al mercat laboral, un especialista modern ha de ser capaç de reciclar-se ràpidament i adaptar-se a les condicions canviants. El paradigma educatiu també hauria de correspondre a aquests trets de la situació moderna. Les condicions econòmiques canvien una mica més ràpidament que les escoles superiors i fins i tot més secundàries, per tant, la tasca principal d’una institució educativa moderna és ensenyar a aprendre. Al mateix temps, no es dóna una quantitat estrictament estandarditzada de coneixement, sinó competències en determinades àrees d’activitat. El graduat adapta per si sol les seves qualificacions als requisits d’un lloc de treball concret. Ell mateix decideix en quina àrea necessita un coneixement més profund. La institució educativa forma les capacitats dels estudiants per obtenir solucions individuals no estàndard. L’enfocament basat en competències no només implica formació, sinó també formació de l’individu. L’especialista ha de saber a quines conseqüències comportarà la seva acció i ha de ser capaç de fer-se’n responsable. Això requereix la capacitat d’avaluar la situació de manera ràpida i exhaustiva. Pel que fa a l’organització del procés educatiu amb un enfocament basat en les competències, es preestableixen al currículum descripcions clares i comparables del que una persona sabrà i podrà fer després de completar el curs de formació. Aquest enfocament permet, al seu torn, comparar els programes de formació adoptats en diferents països. Aquest enfocament es va convertir en la base de l'Acord de Bolonya. Els mètodes d’avaluació normalitzats s’anomenen descriptors. Ara s’utilitzen en institucions educatives secundàries. L’enfocament basat en les competències va penetrant gradualment a l’escola. Es presta una atenció especial a les connexions interdisciplinàries, al desenvolupament d’habilitats d’autoeducació, a la formació del pensament lògic, que permet a l’estudiant buscar i avaluar informació de forma independent. Aquest paradigma educatiu garanteix la continuïtat dels diferents nivells educatius.
