El treball extraordinari en horari de torn es pot formalitzar en forma de treball extraordinari o horari irregular. El pagament d’aquest processament depèn del seu tipus, determinat per l’acord entre l’empleat i l’empresari.
La legislació laboral russa preveu dos tipus de processament, que difereixen no només en el disseny, sinó també en el pagament, i altres garanties proporcionades a l’empleat. Per tant, en cas d’implicació ocasional en el treball fora del torn, s’hauria de formalitzar el treball extra. Si l’empresari té una necessitat sistemàtica de tramitació d’un empleat concret, s’elabora una jornada laboral irregular, la condició de la qual es fixa al text del contracte de treball o en un acord addicional. El problema és l’absència del concepte d’implicació sistemàtica en treballs addicionals al Codi del Treball de la Federació Russa, que permet als empresaris en gairebé tots els casos formalitzar hores extres establint jornades irregulars, cosa que resulta més beneficiosa per a les organitzacions des d’un punt de vista.
Com es paguen les hores extres?
Per a un empleat, l’opció més beneficiosa és tractar les hores extraordinàries periòdiques com les hores extraordinàries. En aquest cas, l’organització emet una ordre per atreure un empleat al treball especificat, que s’ha d’abonar en una quantitat i mitja les dues primeres hores (després de cada torn) i el doble durant les properes hores. Si es vol, l’empleat pot no rebre la remuneració monetària especificada per les hores extres, però substituir-la per un descans addicional. En aquest cas, la durada del descans addicional especificat no hauria de ser inferior al temps de processament. Els salaris anteriors són els mínims, el document intern de l’organització, es pot augmentar la quantitat de pagaments per hores extres.
Com es paga la tramitació amb jornades irregulars?
Les hores de treball irregulars normalment estan recollides en el contracte de treball de l’organització amb l’empleat, ja que les hores extraordinàries d’aquest règim són sistemàtiques, es deuen a la naturalesa del treball específic. És per això que la legislació laboral no preveu una major garantia per als empleats que realitzen activitats laborals en aquesta modalitat. No s’acumulen pagues addicionals als empleats amb jornades irregulars, però tenen dret a vacances addicionals anuals, la durada mínima dels quals és de tres dies naturals. L’esmentat permís també l’ha de pagar l’empresari, que suposa una certa compensació per aquest horari laboral.
